17/10/2026
Estimar-nos tal com som és un acte revolucionari. 🖤
A vegades ens centrem tant a intentar encaixar en estàndards impossibles que acabem mirant-nos amb uns ulls que no són els nostres. Aprenem a buscar defectes, a comparar-nos, a voler canviar parts de nosaltres mateixes perquè ens han fet creure que, tal com som, encara no n’hi ha prou.
I enmig de tanta exigència, oblidem una cosa essencial. No hem vingut al món per passar-nos la vida intentant ser prou boniques, prou joves o prou perfectes...
Cuidar-nos hauria de néixer de l’amor, no del rebuig cap a nosaltres mateixes. De voler sentir-nos bé, no de sentir que hem de corregir-nos. De dedicar-nos temps perquè ens ho mereixem, no perquè abans hàgim de complir cap expectativa.
Perquè el nostre cos no és un projecte eternament inacabat, ni la nostra pell ha de ser eternament perfecta per ser bonica. No necessitem convertir-nos en una altra persona per començar a tractar-nos amb estima.
Potser la revolució més gran és deixar de viure intentant ser allò que s’espera de nosaltres i començar a abraçar, amb tendresa, qui som de veritat. 🫂
I si ens cuidem, que sigui des d’aquí. Des del respecte, des de la llibertat i des de l’amor propi. Mai des de la sensació de que no som suficients. 💫
